La dedicació total, absoluta, de Gaudí a la Sagrada Família el col·locà dins un sistema econòmic caracteritzat per un esllanguiment aclaparador. L’obra vivia de la caritat pública, i, encara que de vegades es veié afavorida per algun llegat d’alguna importància —sempre esporàdic i molt intermitent—, la seva característica gairebé permanent es mantingué en aquell estat angoixós situat entre la suspensió i l’anar tirant cada dia més amb comptagotes i més precàriament.

«Antoni Gaudí (1852-1926)», Homenots. Primera sèrie (Barcelona: Destino, 1969), pàg. 223