Tot i que, a Perpinyà, la paraula corral és coneguda de tothom, nosaltres, rossellonesos, diem més aviat parreguera per designar el corral d’una casa, i cortal per designar el corral gros d’una masia.

Generalment, els porcs no es barregen amb els conills i les gallines. Del departaments per als porcs, en diem cort, cort dels porcs o, més aviat, porcigola.

La paraula conill també la coneixem, però la reservem més aviat per designar vulgarment el sexe de la dona. Quan parlem de l’animalet orellut, de manera general, en diem llapí i, lògicament, la llapinera és la conillera, i quan una llapina ha fet llapinets o llapinots (conillets), diem que ha llapinat (conillat).

Del galliner també en diem gallinera.
Del colomar, en diem colomer.
Del gall dindi, en diem pioc.
I, més generalment, de l’aviram en diem aujam.

Ara, que les coses quedin ben clares. Tot això són diferències mínimes que fan la gràcia del parlar nostre. Però, abans de tot, parlem català i ens entenem de primera amb la gent del sud.

—Joan Bosch d’Elna, des de Tolosa de Llenguadoc