En una escena d’El Gattopardo de Lampedusa, el jove Tancredi, que vol fer fortuna, diu que s’afegirà als guerrillers garibaldians que han desembarcat a Sicília per fer fora els Borbó i crear una Itàlia unida sota el regnat dels Savoia piemontesos. El príncep de Salina (Burt Lancaster, a la pel·lícula) li diu que què hi ha d’anar a fer ell amb els garibaldians, que ell és un aristòcrata, un Falconeri, i que el que li toca és estar al costat del rei. Llavors, Tancredi (Alain Delon a la pel·lícula) respon, segons la magnífica traducció de Pau Vidal: «Del rei, sí, però de quin rei? Si no ens hi fiquem nosaltres, aquesta gent són capaços de declarar-te la República. Si volem que tot quedi com és, cal que tot canviï. No sé si m’entens…».

Aquesta és la frase més esmentada del llibre de Lampedusa. Sovint d’una manera inexacta («cal canviar-ho tot perquè res no canviï»). Consti que la diu Tancredi, el jove impetuós que vol fer fortuna i que s’acabarà casant amb una plebea (Claudia Cardinale a la pel·lícula), no Lampedusa, ni com a narrador ni a través del seu alter ego, el príncep de Salina. Però el príncep acaba trobant que potser tenia raó…

Vicenç Villatoro, «Les tres monarquies» (El Temps, 7 de març del 2017)