La frase emprada és quasi sempre «me’n vaig a escampar la boira» i és pronunciada per la persona que té intenció d’anar a passejar a l’aire lliure sense rumb ni motiu determinat.
Aquesta expressió es deu a una pràctica de bruixeria, en la qual els iniciats voltaven pels camps, sense ordre ni concert, rondinant i cridant unes invocacions i fórmules màgiques encaminades a esvair la boira quan era molt persistent.
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània Edicions, 2000), pàg. 104
Comentaris recents
sonsònia
No veig clara l'etimologia que indiqueu; abans de ...
sanguinolent -a
El que m'ha sobtat dels mots d'aquesta setmana, é...
quinqui
No és, en general, que tinguem més mots, simplem...
quinqui
"un del sud *li digués a un rossellonès" : un de...
ouaire
Al Maestrat hi havia l'ovater, que recorria els m...