La frase emprada és quasi sempre «me’n vaig a escampar la boira» i és pronunciada per la persona que té intenció d’anar a passejar a l’aire lliure sense rumb ni motiu determinat.

Aquesta expressió es deu a una pràctica de bruixeria, en la qual els iniciats voltaven pels camps, sense ordre ni concert, rondinant i cridant unes invocacions i fórmules màgiques encaminades a esvair la boira quan era molt persistent.

Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània Edicions, 2000), pàg. 104