Un poema sinistrament prescient?

 

Després d’enviar el mot brètol, Daniel Sherr, des de Nova York, ens va escriure aquest missatge:

Estava mirant l’exemple de Pere Quart per a la paraula brètol:

Per segar roses la destral us cal,
Adolf, brètol total?…
Volava el cap de ma companya
pel cel dels crematoris d’Alemanya.

En llegir aquests versos, he pensat que era una referència als camps d’extermini nazis. No obstant, és impossible, per la data del poema (1934). Pensava que «els crematoris d’Alemanya» i «Adolf» es referien als nazis. Però és impossible. Interessant, no? És clar, no he vist la resta del poema.

Tens tota la raó: la primera edició del recull Les decapitacions, de Pere Quart, es va publicar a Sabadell el 1934. Com era possible que parlés dels «crematoris d’Alemanya» amb anticipació? Adolf Hitler va ser nomenat canceller del Reich el 1933, any en què es van aprovar les primeres lleis antisemites. Poc després va començar la construcció dels primers camps de concentració, on s’empresonaven els opositors polítics al règim nazi. Però la conversió d’aquests camps en camps d’extermini (sobretot adreçats a eliminar físicament la població jueva) no es posaria en marxa fins que ja havia començat la Segona Guerra Mundial, al final del 1939, i les notícies sobre l’eliminació sistemàtica dels jueus no començarien a circular pels països aliats fins al 1944.

Esperonats per aquesta aparent incongruència, vam anar a la biblioteca a consultar l’edició original de Les decapitacions. No en vam trobar l’edició del 1934, però sí una reedició del 1937 (gràcies, Mercè i Sergi!).

Vegeu aquí aquest poema de Pere Quart complet, a l’esquerra en l’edició del 1937 (Barcelona: La Rosa dels Vents) i a la dreta tal com s’ha publicat en edicions posteriors fins a l’actualitat:

decapitacions17

Com podem veure, hi ha un parell de lleus modificacions entre una versió i l’altra, però les referències a Adolf (Hitler) i als «crematoris d’Alemanya» ja apareixien si més no a l’edició del 1937.

En l’edició de Les decapitacions de Josep M. Figueres (Madrid: Bruño, 1993), es reprodueix un comentari que Joan Oliver (Pere Quart) fa al mateix Figueres en una conversa del maig del 1972, a propòsit d’aquest poema:

«Aquest poema és potser fet d’abans, del 1932, no sé si Hitler encara havia pres el poder, jo ara això no ho puc reconstruir, no m’ho sé explicar… Sembla una cosa rara, una mena de profecia. Jo no el podia veure de cap manera. Sí que el seu antisemitisme era una cosa evident, però no es sospitava que podria arribar a aquests extrems.»

Desconeixíem els dots profètics de Pere Quart, que parlava dels sinistres crematoris nazis anys abans que es comencessin a construir i, sobretot, deu anys abans que se’n conegués l’existència a Occident!

Jordi Palou
 


 

Addenda d’Enric Sòria (2017)  L’assumpte del poema de Joan Oliver també a mi em va fer ballar el cap. A part de les dots premonitòries del poeta, una possible explicació és la següent: tant el 1934 com el 1937, se sabia que els opositors alemanys al nazisme la ballaven magra. Eren empresonats en camps durs (encara no d’extermini, però quasi) on la mort anava ben barata. El que sorprén és la referència als crematoris. Potser ens sorprén més perquè l’associem -és inevitable- als camps d’extermini. Però el 1937 (i potser el 1934) ja hi havia hagut nombroses cremes públiques de llibres, incendis de sinagogues, etc. (més l’incendi del Reichstag, que l’esquerra no dubtà a atribuir als mateixos nazis), i l’associació entre nazisme i piromania ja era ferma. No cal pensar necessàriament en persones. On es cremen coses, també hi ha crematoris. I fins i tot hi ha la famosa referència de Heine, que al segle XIX deia que, on es cremen llibres, acabaran cremant gent. Potser la inspiració, a Joan Oliver, li va venir per ací. En tot cas, la trista realitat va confirmar el sentit d’un vers realment inspirat, compromés i molt notable.

Mot relacionat