En valencià també es fa servir l’expressió un bonàs com un cabàs, referida a una persona excessivament bona, de geni dòcil, crèdula i afable, que sempre va amb el cor a la mà, que és un bon jan, un bonastre. Aquesta expressió l’empra Enric Valor en la seua prosa literària. Així, en la rondalla «Abella» podem llegir: «Però el de la Barcella era un bonàs com un cabàs».
Eugeni S. Reig, Les nostres paraules (València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2008)
Torneu a un cas com un cabàs
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...