Visc a Belianes, Urgell; aquí la paraula badall s’utilitza —cada cop menys— per dir ‘entrepà’. Sóc d’Alforja (Baix Camp), i quan jo era petita a un cantó de pa buidat de molla, omplert posteriorment amb algun aliment i prement-hi la molla a sobre per fer de tapadora, li dèiem clotxa.
—Rosa M. Sànchez Cornadó
Efectivament, una de les accepcions de badall al Diccionari català-valencià-balear és: «Tros de pa xapat, que entre ses dues parts, no separades del tot, conté companatge (Gòsol, Lleida, Pla d’Urgell, Segarra, Valls): ‘Porta el badall als jornalers’». I una de les de clotxa: «Cantó de pa que forma concavitat, en la qual es pot posar el companatge».
Badall m Panet, o dues llesquetes de pa, amb pernil, embotit, formatge, etc., a dins. A l’estiu, amb tantes hores de dia, has de fer un badall a mig matí i un altre a mitja tarda.
Josep Espunyes, Món rural. Mots que es perden (La Seu d’Urgell: Salòria, 2018)
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...