Visc a Belianes, Urgell; aquí la paraula badall s’utilitza —cada cop menys— per dir ‘entrepà’. Sóc d’Alforja (Baix Camp), i quan jo era petita a un cantó de pa buidat de molla, omplert posteriorment amb algun aliment i prement-hi la molla a sobre per fer de tapadora, li dèiem clotxa.
—Rosa M. Sànchez Cornadó

Efectivament, una de les accepcions de badall al Diccionari català-valencià-balear és: «Tros de pa xapat, que entre ses dues parts, no separades del tot, conté companatge (Gòsol, Lleida, Pla d’Urgell, Segarra, Valls): ‘Porta el badall als jornalers’». I una de les de clotxa: «Cantó de pa que forma concavitat, en la qual es pot posar el companatge».

Badall m Panet, o dues llesquetes de pa, amb pernil, embotit, formatge, etc., a dins. A l’estiu, amb tantes hores de dia, has de fer un badall a mig matí i un altre a mitja tarda.
Josep Espunyes, Món rural. Mots que es perden (La Seu d’Urgell: Salòria, 2018)