Ermengol Passola Badia, de Barcelona, ens envia aquestes notes:

Un altre mot diferent i insubstituïble, perquè a tronera només heu trobat la definició més culta de ‘disbauxat’, podria ser, i és, a la Plana de Vic, passa-serres.
   I alguna vegada he sentit utilitzar el mot saltataulells també en aquest sentit; no per referir-se al concepte de venedor de botiga que s’està darrere del taulell, sinó fent referència al salt, o sigui, a saltar-se les normes de conducta enraonada.
   Un tronera també és un que va de borina. I encara, és un capverd («aquest noi és un capverd, sempre arriba a les petites»).
   També hi ha una paraula que empra la meva muller, que és de Torelló, i que ja l’hi havia sentit diverses vegades. Té relació amb el que us deia més amunt del saltataulells. Seria més exacte dir-ne un saltamarges.
   La traducció de Don Juan o Tenorio és difícil, perquè un Don Joan en català no voldrà dir mai el que en altres idiomes queda ben explícit. Però totes aquestes aproximacions us poden servir, sobretot per a ampliar-les.
   Es curiós que, en argot barceloní, del fet de sortir de gresca o tabola, se’n deia anar de voleio.

Torneu a tronera