Tirirany, «una cosa de l’any tirerany» Llucmajor (1964); tirurany, l’any tirurany; no crec que hi tinguin gaire relació, si no és secundària, les fórmules de llenguatge hipocorístic o infantil tiro-riro / -oliro: es deu tractar d’una fórmula creada pel llenguatge de la rondallística a base de la sèrie, antany/enguany/aquest any/l’a(l)tr’any/la tira d’any(s)/la tirirany > l’any tirirany. És clar que des de llavors quedà incorporat a aquelles fórmules, d’on una variant que vaig sentir a Alaró: «això ve de l’any tiraríri» (1963).

Joan Coromines, entrada TIRAR, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII, pàg. 513