Stanislaw Jerzy Lec, escriptor polonès (1909-1966)
Selecció d’aforismes extrets de Pensaments despentinats (València: Brosquil, 2003), traducció de Guillem Calaforra i Ewa Łukaszyk
Cal multiplicar la quantitat de pensaments, per tal que no hi haja
prou guàrdies per a cadascun d’ells.
ℵ
Fins i tot en el seu silenci hi havia errors lingüístics.
ℵ
Com exercitar la memòria per aprendre a oblidar?
ℵ
Vaig trobar una persona tan poc llegida que havia d’inventar
ella mateixa les citacions dels clàssics.
ℵ
Ell? Posseeix una ignorància enciclopèdica!
ℵ
Volia dir al món només una paraula. Com que no en vaig ser capaç,
em vaig fer escriptor.
ℵ
Adreça’t sempre als déus aliens. T’escoltaran sense que hages de fer cua.
ℵ
Fins i tot en els camins del pensament aguaiten bandolers.
Per descomptat, també ells se senten intel·lectuals.
ℵ
Quan criden “Visca el progrés!”, pregunta sempre: “El progrès de què?”
ℵ
Se li va migpartir la vida! I ara té dues vides separades, molt agradables.
ℵ
Tenim al país riques quantitats d’energia no aprofitada.
La petulància dels curts de gambals.
ℵ
Hi havia temps en què els esclaus s’havien de comprar legalment.
ℵ
Moltes coses no han sigut creades a causa de la impossibilitat d’anomenar-les.
ℵ
Les accions no esdevingudes provoquen sovint
una catastròfica manca de conseqüències.
ℵ
Cal passar per la vida amb un digne esguard irònic, per fer-li veure
a algun Gran Demiürg desconegut que hem entès el gran acudit.
ℵ
Un anònim només és admissible quan qui l’escriu no és realment ningú.
ℵ
Política: curses de cavalls de Troia.
ℵ
No us deixeu imposar la llibertat d’expressió abans de la llibertat de pensament!
ℵ
Cada paraula és un pensament; no es pot dir el mateix de cada frase.
ℵ
Fins i tot el silenci és una de les formes de creació, si es troba delimitat per dues obres.
ℵ
He sigut massa tímid. Ha passat la vida. I jo no m’he atrevit ni a abordar-la.
ℵ
Que no podria dir tot això senzillament? Podria, però no em pagarien.
ℵ
Déu satisfà els somnis dels creients i dels ateus. De vegades hi és, i de vegades no hi és.
ℵ
L’opinió es tranquil·litza: les paraules són cada vegada més barates.
ℵ
El seu talent es manifesta en la selecció de paraules que no utilitza.
ℵ
Certament, si fóra un ou m’agradaria més podrir-me i que em llançaren
contra un conferenciant que no pas que em bateren per fer una truita.
ℵ
El que la gent no ha ensenyat al pobre animal que porta a dintre: retòrica,
solfeig, llengües estrangeres i, el més important de tot, el silenci.
ℵ
De vegades el llenguatge és or, el silenci són trenta monedes de plata.
ℵ
Els cristians posteriors no podien ser descendents d’aquells que destrossaven al circ les bèsties salvatges de Neró, sinó d’aquelles masses eixordadores d’espectadors.
ℵ
Al cementiri dels mots en jauen molts de benemèrits. Però també n’hi són de morts assassinats i de suïcides. En aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecció dels morts i la reencarnació.
ℵ
Van escriure biblioteques senceres sobre la necessitat de concisió.
ℵ
En el llançament de calúmnies, el més difícil és tirar-les al més a prop possible.
ℵ
Caurem en l’oblit. Però tampoc l’oblit no ens frenarà.
ℵ
Els estúpids no són tan estúpids, sempre són majoria.
ℵ
No falten temes per al silenci.
ℵ
Una unça de preocupació pesa més que una tona de felicitat.
ℵ
Els somnis estan cansats, dormen massa.
ℵ
El somni de les runes: fingir que són edificis encara inacabats.
ℵ
Al món, tot té la seua funció; per tant, probablement també en tenen els funcionaris.
ℵ
El signe d’interrogació és l’escut de la llibertat.
ℵ
Era un país en què s’havia rebaixat tant el nivell cultural que s’hi podia publicar la literatura de més alt nivell sense por de males influències sobre els ciutadans.
ℵ
Repetir-se constantment de maneres diferents —que no és això l’art, justament?
ℵ
Alguns porten un reglament carcerari com a projecte de constitució.
ℵ
La sàtira convindria que anara de puntetes per fer gràcia, però no per por.
ℵ
Ahir em vaig oblidar de pensar.
ℵ
Para l’orella a les paraules: murmuris del temps, una conquilla,
de la qual ha desaparegut l’ésser humà com si fóra un caragol.
ℵ
De vegades, hom voldria pregar per l’existència de Déu!
ℵ
En la martirologia nacional, caldria incloure-hi també les lectures obligatòries.
ℵ
Tot ha estat ja escrit. Als escriptors, els han quedat només els matisos.
És mala sort que això passe precisament a l’època de les grans generalitzacions.
Comentaris recents
mannà
El gran diccionari de la llengua catalana dona per...
anar lluny d’osques
A banda d'un petit senyal, una osca és també un ...
anar-li al darrere amb un flabiol sonant
Anar ‘radere’ de peix mort, a...
anar a la vela
La frase feta d'avui sembla una mica com l'express...
borratxo -a
bufat https://rodamots.cat/bufat-ada/...