Salvador Alsius

Cadascun dels quatre llibres del Nou Testament que relaten la vida de Jesucrist. Són escrits pels quatre sants coneguts com evangelistes. La paraula evangeli ve del grec: eu = bo, i angelo = notificar. És a dir, bones notícies o la «bona nova», com se sol dir per referir-se a la revelació divina. Dels Evangelis de sant Mateu, sant Marc i sant Lluc se’n diu «sinòptics» perquè l’estructura dels seus respectius relats és similar i permet reconstruir amb molta precisió la vida de Jesús. L’Evangeli de sant Joan té major contingut teològic i persegueix sempre la prova de la divinitat de Jesucrist. Els Evangelis han estat motiu de moltes recreacions literàries i artístiques. Així, L’Evangeli segons sant Mateu [Il vangelo secondo Matteo] és una famosa pel·lícula de Pier Paolo Pasolini. S’anomena evangeli una part de la missa en què es llegeix precisament algun fragment d’un dels quatre llibres citats. Aquesta lectura, abans, es feia situant-se el sacerdot a l’esquerra de l’altar (mirant-lo des del punt de vista dels fidels) i per això d’aquell costat del presbiteri se’n deia «el costat de l’evangeli», mentre que l’altre costat era «el de l’epístola». A més, al final de la missa abans es llegia l’últim evangeli, un fragment de l’Evangeli de sant Joan. Hi ha altres evangelis apòcrifs, és a dir, l’autenticitat dels quals no està establerta per l’Església. El terme evangeli s’aplica en algunes frases com equivalent a veritat pura o cosa indiscutible. Per exemple, «això que et dic és l’evangeli».

Salvador Alsius, Hem perdut l’Oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica
(Barcelona: La Campana, 1999), pàg. 116