Persona que ha rebut el sagrament de l’orde en un dels graus majors (l’immediat anterior al de prevere o sacerdot). El diaca assisteix el celebrant a les misses solemnes i canta l’evangeli. Ho fa revestit d’una capa que es diu dalmàtica. En els temps de l’Església primitiva els diaques van ser set auxiliars que els apòstols varen nomenar per ajudar-los en les predicacions. El primer d’ells va ser sant Esteve.
Salvador Alsius, Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica (Barcelona: La Campana, 1998), pàg. 91
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...