Persona que ha rebut el sagrament de l’orde en un dels graus majors (l’immediat anterior al de prevere o sacerdot). El diaca assisteix el celebrant a les misses solemnes i canta l’evangeli. Ho fa revestit d’una capa que es diu dalmàtica. En els temps de l’Església primitiva els diaques van ser set auxiliars que els apòstols varen nomenar per ajudar-los en les predicacions. El primer d’ells va ser sant Esteve.
Salvador Alsius, Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica (Barcelona: La Campana, 1998), pàg. 91
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...