Diaca

Persona que ha rebut el sagrament de l’orde en un dels graus majors (l’immediat anterior al de prevere o sacerdot). El diaca assisteix el celebrant a les misses solemnes i canta l’evangeli. Ho fa revestit d’una capa que es diu dalmàtica. En els temps de l’Església primitiva els diaques van ser set auxiliars que els apòstols varen nomenar per ajudar-los en les predicacions. El primer d’ells va ser sant Esteve.

Salvador Alsius, Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica (Barcelona: La Campana, 1998), pàg. 91

Mot relacionat