Persona que ha rebut el sagrament de l’orde en un dels graus majors (l’immediat anterior al de prevere o sacerdot). El diaca assisteix el celebrant a les misses solemnes i canta l’evangeli. Ho fa revestit d’una capa que es diu dalmàtica. En els temps de l’Església primitiva els diaques van ser set auxiliars que els apòstols varen nomenar per ajudar-los en les predicacions. El primer d’ells va ser sant Esteve.
Salvador Alsius, Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica (Barcelona: La Campana, 1998), pàg. 91
Comentaris recents
guatlla
Al País Valencià, almenys a les comarques de la ...
guatlla
Aquell baix llatí "quaquĭla", per força paraula...
garrofa [2]
Una de les obres més populars d'en Frederic Soler...
llufa [2]
Correcte! Encara que per aquestes ventositats sile...
llufa [2]
Gràcies ! Nosaltres també ho empravam per una v...