Alguns subscriptors —com ara Miquel Àngel Martínez Ruiz, de Mutxamel (l’Alacantí), Maite Viñals, d’Esplugues de Llobregat, i Pau Cardoner, de Sant Cugat del Vallès, entre altres— s’ha preguntat per l’origen de les punyetes i d’on ve l’expressió.

Ens n’informa Òscar Solans i Hierro, de Barcelona:

Les punyetes eren unes peces de decoració que guarnien la part final de les jaquetes o camisoles a l’època medieval, justament a l’alçada del puny i, en alguns casos, eren realment treballades, per la qual cosa portaven molta feina. En algun moment, a més a més, es van tenir per considerades inútils i empipadores.

D’aquí ve l’origen de l’expressió. Certament l’etimologia de puny és correcta, però en aquest cas crec més ajustat fer aquesta referència. Us facilito una imatge d’una punyeta.

Sara Vázquez, d’Algemesí (Ribera Alta), ens fa arribar aquest missatge:

A banda dels significats que heu donat, a mi també m’han ensenyat des de menuda que l’expressió «a fer punyetes» significa ‘molt lluny’ (ex.: Això està a fer punyetes, Sa casa està a fer punyetes de la meua). A més, volia comentar una altra cosa que em sembla curiosa. Quan fa molt de temps li vaig preguntar a la meua àvia què significava fer punyetes, em va dir que, quan ella era menuda, fer punyetes era agafar els excrements dels cavalls que portaven els carros pel carrer quan ja estaven secs, apretar-los en la mà (per això punyeta fa referència a puny) i dur-los a casa per a posar-los a les llars o als foguers de la cuina com a combustible o per a que prenguera.

Sobre punyeta, Joan Coromines diu a l’entrada puny (vol. VI del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, pàg. 875-876):

Punyeta significa pròpiament ‘masturbació’, comú amb el cast. puñeta i l’it. pugnetta ‘masturbació’ (italià vulgar fapugnette, Bolonya fapunétt ‘persona intrigant i molesta’, ‘noi, per escarni’); el cast. puñeta usat maledictòriament com el nostre mot, consta amb el dit sentit propi ja el 1505, en PAlc.: «hazer la puñeta en las mesmas manos», definició que explica en forma evident l’ús obscè de fer-se la punyeta etc., semànticament cf. la frase en francès épouser la veuve poignet i l’àrab ’i(c)támar ‘masturbar-se’, forma derivada de (c)ámar que significava això mateix en àrab granadí, però que pròpiament volia dir ‘friccionar, refregar, fer massatge’ en àrab medieval (clàssic ‘freqüentar’) […] D’aquí tota mena de deformacions eufemístiques: punyessa, punyema, punyinc, punyal, repunyal, puceta, palleta: a Nules diuen vés a fer palletes per ‘engegar amb menyspreu alguna persona’: almenys aquest ha de ser antic, i haver estat abans molt estès, puix que passà al sard campidanès donai su paliettu ‘engegar a fer punyetes’ («mandar via, dar la gambata») i en particular ‘donar carabassa (a un enamorat, etc.)’.

Torneu a ‘a fer punyetes’