Rudolf Ortega 

Una de les estratègies que de vegades fan servir els mots intrusos a fi de camuflar-se i mantenir l’incògnit és recórrer a la traducció, i per tant emprar paraules ben catalanes i així no despertar sospites. És a dir, el que se’ns esmuny dins la llengua no és ni tan sols un barbarisme habitual, sinó una còpia fraudulenta, i finalment el resultat d’aquestes traduccions també pot acabar excloent l’expressió pròpia.

El futbol ens en dóna un exemple ben sabut. En castellà es designa el conjunt de jugadors i equips de futbol que integren un mateix club, però que no són el primer equip, com la cantera; el terme doncs designa el lloc d’on s’extreu pedra i alhora, en sentit figurat, la matèria primera d’un equip de futbol. En català, però, som més vegetals, i prescindim de la traducció pedrera per inclinar-nos més aviat pel planter, és a dir l’indret on es fan créixer les plantes.

Rudolf Ortega, Tots els dubtes (Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pàg. 203

En sentit literal, un planter és el ‘lloc on hi ha les plantes nades, on es crien les plantes petites, destinades a ser trasplantades; conjunt de plantes destinades a ser trasplantades: Un planter de cebes’.