Per als més desinformats, potser caldrà precisar que, en el calendari litúrgic, primer té lloc el diumenge de Rams (en què es commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem) i al cap d’una setmana se celebra el diumenge de Pasqua (o Pasqua florida o de resurrecció, en què es commemora la resurrecció de Crist). Fer o celebrar la Pasqua abans de Rams, doncs, voldria dir capgirar la seqüència lògica dels esdeveniments. En paraules de Josep M. Sugranyes, a Garbellada de refranys (Valls: Cossetània Edicions, 2000):

La parèmia «fer Pasqua abans de Rams» se sol dir quan una parella espera una criatura abans de casar-se. Per analogia també es diu d’aquelles coses que es fan en un ordre invers al que és natural.
   Els parlaments que es feien en el decurs de l’anomenat ball de gitanes, que trobem documentats i van tenir el seu apogeu entre els segles XV i XVIII, tenien, al Camp de Tarragona, un sentit netament satíric al·lusiu a fets i persones de la contrada on se celebrava la dansa. Un d’aquests parlaments, que sempre eren d’una sola quarteta, diu així: «En Sisquet i la Sisqueta | s’han estimat tant i tant, | que han fet la festa de Pasqua | ans del diumenge de Rams.»

D’altra banda, Josep A. Grimalt ens informa:

Només una observació des de la competència mallorquina: aquí diem «fer Pasqua (pron. ‘Pasco’) abans del Ram». No diem «el diumenge de Rams» (cf. castellà «domingo de Ramos») sinó «el dia del Ram», amb article i en singular.