Adverbis preposicionals en oracions de moviment

La breu selecció d’adverbis que aquesta setmana trobem a Rodamots presenta un element comú: són tots formats amb el prefix en, que s’aglutina amb un adverbi de lloc. La sèrie es podria allargar amb endins, ençà, enllà, enlloc, endavant…

Precisament aquest prefix, en, ens demostra l’aptitud per introduir el terme on acaba el moviment, com veiem en enviar (fer anar per la via), engegar, d’etimologia discutida però en què veiem  la idea de moviment a partir d’una posició de repòs (vegeu el Diccionari català-valencià-balear, sota engegar, les conjectures sobre l’etimologia d’aquest verb: «Spitzer Lexik. va proposar el llatí  exjacicarə, ‘treure del jaç’, però el mateix etimologista, en AIL U Cuyo, ii, 17, prefereix l’àrab xakâ’, ‘xacra’. En realitat el problema de l’origen de engegar roman sense resoldre»), i permetria pensar si, per exemple, engegar no pot tenir també el sentit intern de ‘treure, enviar’ algú o alguna cosa fora del lloc on normalment està.

En oracions amb verb de moviment, la diferència de prefixos en català i espanyol (normalment allà on en català usem el prefix en, l’espanyol opta per a) sembla respondre al règim sintàctic del llatí, que, tractant-se de construccions amb aquests verbs de moviment, usa en acusatiu el terme final del moviment (el lloc cap al qual mena el moviment), i justament aquest acusatiu és introduït en llatí per la preposició in, a la qual en català (i també en espanyol) correspon en.

En, doncs, no introdueix o indica exclusivament en aquests casos tan sols una idea de localització o posició immòbil, estàtica (Érem en aquella casa), sinó que igualment pot introduir una idea dinàmica, de moviment: Ara arribarem en el (o al) fons de la cova. Vam anar en una de les vinyes de darrere la pineda.

En català el canvi de a per en és usual sobretot quan la preposició precedeix un, algun, aquest, aquell.

Els adverbis de la tria, doncs, admeten la idea de moviment i fins de llançament també expressable amb la preposició cap. Envieu la pilota ben enlaire (cap amunt), tant com pugueu. Mai recular ni perdre posicions: no hem d’anar mai enrere (o endarrere o, en parlars valencians, arrere). Si anem sempre endalt, endalt, serem els primers d’arribar. Enfora com som, ja ens hem allunyat prou de l’abast del foc enemic.

Enfora també és sinònim de lluny. Viu molt enfora de la vila, per això sempre ve amb el cotxe. Fer-se enfora: apartar-se, allunyar-se. Amb una resposta sobtada, vam poder fer enfora els forasters.

En la formació d’expressions equivalents als adverbis que veiem avui, tots introduïts en català amb la preposició en, l’espanyol recorre a la combinació amb la preposició a:

Mans enlaire! — ¡Manos arriba!
Endavant, sou a casa vostra. — Adelante: están ustedes en su casa.
Feu-vos un xic endarrere i hi haurà lloc per a tothom. — Háganse un poco (hacia) atrás...
D’ençà del dia 20 (o Del dia 20 endavant), el darrer dinar se serveix a les dues del migdia. — Desde el dia 20 (Del día 20 en adelante), la última comida se sirve a las dos del mediodía.

Ramon Torrents