Ramon Solsona

El 1924 Deusto es va integrar al municipi de Bilbao. Va ser conegut com el barri de les galeteres, en referència a les treballadores de la casa Artiach, que s’hi havia establert el 1921. L’empresa havia estat fundada el 1907 per Gumersindo Artiach i ampliada pels seus fills Gerardo i Gabriel, tres noms que tenen en comú la g de galeta. Malgrat l’aparença fonètica, Artiach no és un cognom català, sinó basc de socarel.

Artiach va produir moltes varietats de galetes, com les Chiquilín, els assortiments variats Nebi o les Craker. També les Artinata i les seqüeles Artichoco, Articoco, Artiturrón, etcètera, nascudes als anys trenta a partir d’unes neules farcides anomenades Cocochu. Però el primer gran impuls comercial d’Artiach van ser les galetes María Artiach. La paternitat de la popular maria té moltes atribucions i Artiach reconeix que potser les primeres van ser les d’una fàbrica rival, Olibet, d’Errenteria, qui, al seu torn, probablement va imitar un model de galeta anglesa. A El triomf de la imaginació. 60 invents que han canviat el món (o gairebé), Ròmul Brotons explica que les primeres galetes maria van ser un regal del pastisser anglès Peek Freans per homenatjar la duquessa Maria Alexandrova de Rússia, el dia del seu casament amb el duc d’Edimburg el 1874. Era una galeta «plana i rodona, decorada amb una orla i el nom de la núvia gravat al mig».

Les campanyes publicitàries d’abans de la guerra ja advertien que les Artiach eren les úniques galetes maria amb nom i cognom: María Artiach. Això vol dir que devia haver-hi una forta competència de maries. I després de la Guerra Civil, aquesta galeta senzilla i econòmica va experimentar un creixement espectacular, sobretot la de la marca Fontaneda («¡Qué buenas son las galletas Fontaneda!»), d’Aguilar de Campoo. Generacions senceres associen avui la maria a aquesta marca a la qual se li atribueix erròniament l’invent.

Artiach va voler recuperar el terreny perdut amb Duquesa Artiach. El 1959 s’anunciava així: «Jo sóc Duquessa Artiach, abans Maria Artiach. Vaig néixer el 1907 amb la meva famosa fórmula anglesa». I reconeixia: «Hi ha més de 400 galetes diferents en grandàries, gruixos i preus que es venen com a maries, però jo sóc l’autèntica Duquessa Maria, d’antic i noble origen». Llavors competia amb Fontaneda, Gullón, Marbú, Cuétara i una infinitat de marques locals.

Avui continua havent-hi maries a munts, més fins i tot que el 1959. L’excepció són les galetes Birba, l’empresa de Camprodon fundada el 1910, que, ja des d’abans de la Guerra Civil, fabrica una galeta maria batejada amb un nom molt estimat al Ripollès. Es diuen Núria.

Ramon Solsona, Marques que marquen (Barcelona: Pòrtic, 2015), pàg. 28-29