A l’hotel
Quim Monzó
A l’hotel—qualsevol hotel—un dels moments més desconcertants és quan et fiques al llit. Treus la vànova, la deixes en una butaca o a l’armari i, aleshores, quan tornes al llit i aixeques la manta i el llençol de dalt per ficar-t’hi dins, juntament amb aquestes dues peces salta també el llençol de sota. De vegades, els laterals del matalàs queden a la vista. No hi ha cap més remei que desfer-lo, encara que només sigui parcialment, per fer-lo tal com l’hauria d’haver fet, d’entrada, la persona encarregada. ¿I com hauria d’haver fet el llit de l’hotel la persona encarregada? Doncs de manera semblant a com fem nosaltres el llit a casa.
On és la resta d’aquest article?
El podreu trobar a Esplendor i glòria de la Internacional Papanates, publicat per Quaderns Crema (Barcelona, 2010), que no ens ha autoritzat a reproduir-lo. Paciència.

Comentaris recents
sometent
La nit dels aiguats del setembre de 1962 les campa...
a ranvespre
entre dos foscants o entre dues fosques: https:...
vesprejar
Un mot interessant és foscúria, que es la llum a...
a ranvespre
No l'havia sentit mai, a quina zona es fa servir? ...
mico filós
*mico és un castellanisme: monet / bugiot (si...