Què sap el gat de fer culleres si no ha estat mai cullerer. Es diu per referir-se a la persona que no se’n sap sortir d’una determinada feina o d’una empresa perquè no té prou coneixement per a fer-la. Com se sol dir: «Li va massa gran». Aquesta parèmia té el seu origen en un conegut conte de primers de segle.
   És molt freqüent aplicar-la a gent rústega de poble que va a ciutat i pretén fer negocis i grans projectes, i també a l’inrevés, a gent de ciutat que vol fer valer els seus coneixements per canviar la forma tradicional de treballar al camp. Aquests darrers, en el món rural, se’ls anomena pagesos amb sabates.
• Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània Edicions, 2000), pàg. 27-28

• • •
Els contertulians dels dijous en el taller dels calafats del carrer de la Barca, van deixar de banda unes discussions aferrissades al voltant del moviment continu, que s’hi arrossegaven feia mesos, i van aventurar-se en càbales sobre les característiques del vaixell misteriós que havia de revolucionar el transport pel riu, encara que Pere Metges manifestava amb escepticisme i displicència dubtes seriosos sobre la invenció d’alguna cosa realment renovadora si la idea no li era consultada prèviament.
   —Què sap el gat de fer culleres? —preguntava l’inventor, al·ludint al que semblava l’ànima del projecte, l’administrador de la vídua. Ell, Pere Metges, havia dissenyat tots els artefactes possibles relacionats amb el riu, des de la canya de pescar automàtica i el llaüt amfibi, equipat amb potes articulades, a l’excavadora subaquàtica de la qual només quedaven per resoldre quatre detalls sense importància abans de posar-la a explotar les vetes de lignit situades sota els llits del Segre i de l’Ebre, invents que, sortosament per al Pere Metges —deia privadament el calafat, que n’havia vist els plànols— mai no havien estat posats en pràctica.
• Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 73-74

Torneu a què sap el gat de fer culleres?