Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquesta expressió. Sembla que al segle XVII (o potser era ja al XVIII) es va posar de moda, entre l’alta societat francesa, no acomiadar-se quan s’abandonava una reunió o una festa per no interrompre les converses en curs. Una altra explicació seria que, en època de guerra, els soldats francesos prenien el que necessitaven de les cases sense demanar permís ni compensar-ne els propietaris (un costum malauradament extensible a soldats de qualsevol altra nacionalitat).
Aquesta expressió també existeix en anglès («to take French leave») i en alemany («sich [auf] französisch empfehlen/verabschieden»); en francès, però, en diuen «filer à l’anglaise» (literalment, anar-se’n a l’anglesa).
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...