A.S. Puixkin

La joia dels anys folls, emmusteïda,

em pesa com boirosa embriaguesa.

Mes la tristor passada, tal el vi,

més forta és com més vella, en el meu cor.

 

És trist el meu camí. Treballs i penes

la mar revolta del futur m’augura.

Però no vull, amics, no vull morir,

que jo vull viure per pensar i sofrir.

 

I sé que encara trobaré delícies

enmig de dols, inquietuds i tràfecs:

amb l’harmonia em tornaré a encantar,

 

pels somnis que imagino ploraré,

i fins tal volta, en el meu trist capvespre,

vindrà l’amor amb un darrer somriure.

 

Versió d’Elena Vidal i Miquel Desclot
Poesia russa (Barcelona: Edicions 62, 1983)