A.S. Puixkin
La joia dels anys folls, emmusteïda,
em pesa com boirosa embriaguesa.
Mes la tristor passada, tal el vi,
més forta és com més vella, en el meu cor.
És trist el meu camí. Treballs i penes
la mar revolta del futur m’augura.
Però no vull, amics, no vull morir,
que jo vull viure per pensar i sofrir.
I sé que encara trobaré delícies
enmig de dols, inquietuds i tràfecs:
amb l’harmonia em tornaré a encantar,
pels somnis que imagino ploraré,
i fins tal volta, en el meu trist capvespre,
vindrà l’amor amb un darrer somriure.
Versió d’Elena Vidal i Miquel Desclot
Poesia russa (Barcelona: Edicions 62, 1983)
Comentaris recents
fer-se un fart (de fer alguna cosa)
La resposta a una gran mentira és:"aixó no s'ho ...
xufla
El DCVB a 'xufla' recull aquests significats més,...
xufla
A Menorca, en deim xufleta amb e ...
xufla
Quan et claven molt per a una cosa, també diem "Q...
xufla
Xufla ho havia sentit a dir fa anys i es referia a...