Precaució: voltes, remingols… i corbes

Lluís Emili Bou Gibert, de Barcelona, escriu:

A casa, de la carretera «de la Roca», que era la que anava per la vora esquerra del Besòs, en deien «la carretera de les voltes». Jo crec que les carreteres de muntanya tenien «moltes voltes». Per mi revolt és un mot après, no mamat.

Joan Bosch, d’Elna, comparteix amb nosaltres un mot rossellonès ben plantós:

El senyor Ortega es queixa d’un doble barbarisme, i té raó. Nosaltres també, a Perpinyà, ens podríem queixar igual, perquè, espontàniament, els perpinyanesos dirien, amb dos gal·licismes, un darrere de l’altre: «Era una ruta amb un munt de contorns». Ara, si em posi a pensar als meus avis, estic segur que ho haurien dit d’una altra manera. Haurien dit, probablement, una cosa com: «Era una carretera que remingolejava», del verb remingolejar que significa ‘fer una successió de remingols’, i el remingol és una giragonsa, una sinuositat o una successió de revolts.

I Yolanda Alonso, de Rubí, té un dubte: «Quina seria la paraula adient quan ens referim a les curves de la figura d’una dona?» Doncs ben fàcil, «corbes: ‘pits, malucs i cul de les dones’: Aquesta sí que té unes bones corbes!» (Diccionari del català popular i d’argot, de Joaquim Pomares, Ed. 62, 1997).

En valencià hi ha la locució menjar més que una revolta de riu (‘menjar molt, ser molt menjador’): «El meu gendre és un fartó, menja més que una revolta de riu». O sigui que no només els camins o les carreteres poden tenir revolts o revoltes, sinó que els rius també en fan (en aquest cas seria l’equivalent a un meandre).

Torneu a revolt

Mot relacionat