En un sentit bastant literal, la frase ensenya que les coses es gasten en l’ús diari que se’ls dóna, i que a força de mudar i fer anar els objectes aquests van desapareixent. De la mateixa manera, i en sentit figurat, s’utilitza per significar que, en un negoci o circumstància similar, es van perdent diners a cada idea o situació nova que s’afronta, ja sigui per culpa de discussions o desacords, com perquè els invents que volen fer-se siguin en realitat «idees de bomber», com també se sol dir.
En relació amb la parèmia, al 1886 el publicista i historiador Josep Cortils escrivia en un dels seus treballs de divulgació històrica i folklòrica: «Advertits per doloroses experiències de que, com diuen ab expressiva frase, a cada bugada hi perdem un llençol, ço és que les revoltes no fan més que aumentar los atrasos de l’Estat, atrasos que a la fi venen a caure sobre les espatlles del contribuyent.»
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània Edicions, 2000), pàg. 112
Comentaris recents
ginesta
Si vols venir fins aqui per a veure com traballo, ...
ginesta
Tot alló que floreix groc, essent una papilionà...
ginesta
Com m'agrada tota aquesta sèrie sobre les flors.....
vidalba
Al meu poble (Matadepera, Vallès occ.) en diem ...
vidalba
Vidalba: vinya blanca. Santa llengua. El @rodamots...