Es diu bruc per evolució del mot buc, objecte que forma una concavitat que deixa entre les seves parets o costats un espai balder i ample, per exemple l’arna de les abelles. Entre fusters i moblistes donen també aquest nom als cossos buits dels mobles i en llenguatge antic es donava el nom de buc a les bastides o encavalcades damunt de les quals es muntaven els entremesos escènics.
No tenir suc ni buc és no ésser ni contingut ni continent, ni sòlid ni líquid, i en conseqüència, insuls.
Josep Maria Calbet i Carmen Álvarez, Molta merda! El racó de les expressions, II (Valls: La Torratxa, 2011)
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...