Es diu bruc per evolució del mot buc, objecte que forma una concavitat que deixa entre les seves parets o costats un espai balder i ample, per exemple l’arna de les abelles. Entre fusters i moblistes donen també aquest nom als cossos buits dels mobles i en llenguatge antic es donava el nom de buc a les bastides o encavalcades damunt de les quals es muntaven els entremesos escènics.
No tenir suc ni buc és no ésser ni contingut ni continent, ni sòlid ni líquid, i en conseqüència, insuls.
Josep Maria Calbet i Carmen Álvarez, Molta merda! El racó de les expressions, II (Valls: La Torratxa, 2011)
Comentaris recents
anants i vinents
Són coses diferents; anades i vingudes són 'pass...
anants i vinents
Havia sentit dir anades i vingudes, però no això...
anar-hi anant
Aquesta expressió em fa pensar en el Jordi Vendre...
anar-hi anant
A Palafrugell en tenim una d'única en el sentit d...
ral
Això de "ralet, ralet, dóna'm un souet" és tamb...