Es diu bruc per evolució del mot buc, objecte que forma una concavitat que deixa entre les seves parets o costats un espai balder i ample, per exemple l’arna de les abelles. Entre fusters i moblistes donen també aquest nom als cossos buits dels mobles i en llenguatge antic es donava el nom de buc a les bastides o encavalcades damunt de les quals es muntaven els entremesos escènics.
No tenir suc ni buc és no ésser ni contingut ni continent, ni sòlid ni líquid, i en conseqüència, insuls.
Josep Maria Calbet i Carmen Álvarez, Molta merda! El racó de les expressions, II (Valls: La Torratxa, 2011)
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...