Jesús va anar convidat amb els seus apòstols a casa del fariseu Simó. Quan eren a taula va entrar una dona anomenada Maria Magdalena amb un vas d’alabastre ple de perfum. Era una dona que havia estat molt pecadora, i va implorar el perdó de Jesús plorant tant que li va mullar els peus. Després hi va vessar el perfum que portava. Veient el que succeïa l’amfitrió es deia per a ell mateix: «Si aquest home fos profeta sabria qui és aquesta dona i la faria fora». Jesús, endevinant el seu pensament, li va explicar la paràbola dels deutors i després li va dir: «Jo he entrat a casa teva i no m’has donat aigua per rentar-me els peus; en canvi, ella me’ls ha regat amb les seves llàgrimes; tu no m’has donat l’òscul de benvinguda i ella no ha parat de besar-me els peus; tu no m’has ungit el cap amb l’oli i ella ha vessat als meus peus un perfum molt car. T’asseguro que per tot això li són perdonats els pecats, perquè ha estimat molt.» Aquesta escena és la que ha forjat la frase popular plorar com una Magdalena, que s’usa per referir-se a algú que està plorant molt. També hi ha l’expressió semblar Maria Magdalena per al·ludir a les dones que porten els cabells molt llargs. Maria Magdalena era una de les persones que eren al peu de la creu on va morir Jesús, i també és ella la primera a qui es va aparèixer Jesucrist després de la seva resurrecció.

• Salvador Alsius, Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica (Barcelona: La Campana, 1998)