El mot d’avui, pèlag, ha despertat l’interès de diversos subscriptors. Per començar, Llorenç Casanova, de Vilafranca del Penedès, comenta:

Cal afegir que el seu ús és més propi del Penedès (Alt, Baix Penedès i sud de l’Anoia) que de l’Anoia en si mateix. Per tots/es són coneguts els pèlags de Vilobí o els pèlags de Foix (situats entre Torrelles i Guardiola), així com els pèlags de Capellades (també Penedès). L’ús de la paraula es pot trobar a zones limítrofes amb la província de Tarragona. Per exemple, la Ràpita (terme municipal dels Monjos).

Així mateix, Judit Socias Meya, també de Vilafranca però actualment acasada a Sant Sadurní d’Anoia, fa una precisió interessant que corregeix el text de Ramon Solsona: «Sant Sadurní d’Anoia, Vilobí, Sant Quintí de Mediona i Gelida no pertanyen a l’Anoia, sinó a l’Alt Penedès, d’on es postula l’origen del mot».

Joan Comasòlivas i Font, de Matadepera (Vallès Occidental), diu que «A Matadepera i a Castellar del Vallès també hi ha Can Pèlecs», i Miquel Adrover, de Campos (Mallorca), n’aporta un altre: «Hi pots afegir Es Pèleg, de Llucmajor, que és una font que forma una mica d’aiguamoll». Ignasi Pèlach i Busom afegeix: «A les comarques gironines, i pel coneixement que en tinc provinent del poble d’Estanyol (Gironès), hi ha una llarga família amb el cognom Pèlach que remunta segles enrere. El cognom s’ha anat escampant arreu». I Màrius Serra rebla: «Les meves cosines de Vilanova i la Geltrú (Garraf) també en diuen pèlags, dels tolls».

D’altra banda, Konstantina Bekiou, d’Atenes (Grècia; no confondre amb la vall de Tenes, al Vallès Oriental), reivindica l’arrel grega de pèlag (com de molts altres mots que hem heretat del llatí) i aclareix:

Per a la vostra informació, a Grècia en tenim dos, de pèlags: el pèlag Egeu, el que vosaltres anomeneu «la mar Egea», i el pèlag Jònic, «la mar Jònica». Als mapes de geografia, per tant, es fa servir la paraula pèlag, i no pas «mar». En canvi, per a referir-nos a la mar Mediterrània fem servir la paraula Thalassa.

Completem l’etimologia de pèlag, doncs, especificant que ve del grec pélagos.

I Jaume Sellarès, de Badalona, es pregunta: «Què és un ARXIPÈLAG? ARXI igual a molts? PÈLAG, mar profund?» Doncs sí, si fa no fa. Segons Coromines, és mot «manllevat de l’italià arcipèlago que va designar la Mar Egea, format amb el sentit de ‘la Mar principal’ (arxi- < archi- ‘principal’, o sigui la principal entre les mars gregues, en contrast amb la Jònica, l’Hel·lespontos etc.), i d’aquí passà a designar la gran munió d’illes que s’hi troben, des d’on després pogué traslladar-se a d’altres arxipèlags.»

Torneu a pèlag