Pau Vidal
Alguna cosa deu haver passat amb això de l’aparellar-se que les passions s’hagin refredat tant. Quan el padrí va enredar la padrina que anés a ballar amb ell van començar a festejar; més tard, quan el padrí en va enredar una altra, ho va dir a la padrina i van renyir; ara, quan dos s’aparellen diem que surten junts, i quan s’ho deixen diem, amb gran originalitat, que ja no surten, i si el sortir junts havia degenerat en convivència, aleshores diem que s’han separat, com l’oli se separa de l’aigua o la pela de la taronja. És obvi que en matèria d’expressivitat hi hem sortit perdent (en altres matèries no dic que no hi hàgim guanyat, alto!): si un festeig ja és molt més alegre i prometedor que una sortida, què no direm de renyir? Algú coneix aquella parella que un bon dia es van llevar i van dir, tots dos alhora: «Escolta, tu, i si pleguéssim?»? Oi que no? Normalment, n’hi ha un que vol plegar i l’altre que no, i aleshores vénen disputes, baralles i raons, fins que la parella es trenca: han renyit. I si no era una relació sentimental ans amical, ídem: eren amics i ara estan renyits.
Iepa-la!
Qui diu que renyina i regany no són catalans? Allò de més amunt, per exemple, era una ‘renyina de coixí’, i un regany és el graó inferior a un reny. Tots plegats, inclòs renyar, provenen en última instància del verb llatí que designava allò que fa el gos quan gruny i ensenya les dents. Que no està renyit amb ser de bona casta, d’altra banda.
Pau Vidal, En perill d’extinció. 100 paraules per salvar
(Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 139-140
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...