En paraules de l’autor del Diccionari històric del valencià col·loquial,* “l’expressió ‘tros de’ seguida d’un substantiu té un caràcter ponderatiu de la paraula que segueix”. Per això un tros d’ase és més ase que un ase sencer, i la mateixa amb tros d’animal. En sentit no pejoratiu, tenim el cas “ser un tros d’home” o “de dona”, per dir que és un home o una dona més corpulent del normal. De fet, el diccionari esmentat en recull una pila: d’albercoc, d’alficòs, d’areng, de badoc, de bajoca, de canyamel, de carbassa, de meló, de poma podrida…

Així, el mecanisme es podria aplicar a qualsevol desqualificatiu per augmentar-ne l’efecte: “tros de carallot”, “tros de puta” (aquest se sent amb certa freqüència), “tros de dropo”…, encara que cal anar amb compte per no relliscar i engegar combinacions impossibles, com ara “tros de cagamandúrries”, per exemple, que faria riure.

• Pau Vidal, 100 insults imprescindibles (Valls: Cossetània, 2014), pàg. 194

 
* Joaquim Martí Mestre, Diccionari històric del valencià col·loquial.
Segles XVII, XVIII i XIX (Publicacions de la Universitat de València, 2006)