Pau Vidal
Els gossos, que són els veritables entesos de l’assumpte, no oloren les preses ans les ensumen. Perquè olorar, mira, però per ensumar cal posar-hi ganes, una mica d’empenta. Per això qui és capaç de proferir que les flors oloren ha de ser com a mínim un… desganat? Jo m’ensumo que alguna cosa pitjor.
De la mateixa manera que ensumar i olorar en alguns contextos semblen intercanviables, olor i flaire són falsos sinònims: la flaire sempre és bona (algú ha sentit parlar mai de la «flaire de socarrim»?), mentre que l’olor sovint és sospitosa («això fa olor d’enganyifa», per exemple). Una altra prova: endevineu de quina arrel prové fragància?
Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 55-56
Comentaris recents
anar-hi anant
Aquesta expressió em fa pensar en el Jordi Vendre...
anar-hi anant
A Palafrugell en tenim una d'única en el sentit d...
ral
Això de "ralet, ralet, dóna'm un souet" és tamb...
tan bon punt
També: bon punt, i en el rossellonès Arreu que o...
frapar
*frapar fig. : colpir, estranyar, espaterrar, xoca...