Que en El primer Quadern gris (edició de Xavier Pla) no aparegui la locució «ni per medecina» no vol dir categòricament que Pla no la digués o escrivís, perquè sembla que aquell «primer Quadern» no és més que un dels rastres deixats per Pla d’aquesta seva obra. Però és un fet que en totes les edicions del Quadern gris aquesta locució figura amb tota normalitat.

Per l’amistat i la col·laboració que vaig tenir amb Bartomeu Bardagí (Barcelona, 1915-2003), corrector permanent de Pla des de 1946, puc dir alguna cosa sobre aquest petit afer, però no establir què és i què no és.

Bartomeu Bardagí em donà l’ocasió de «posar les mans» en algun original de Pla i, per exemple, a part de traduir alguna col·lecció de textos de les Cròniques parlamentàries, vaig transcriure una petita llibreta d’espiral manuscrita per Pla corresponent a les seves «Notes per a un diari» publicades en el volum El viatge s’acaba.

Companys com érem en diferents fronts, en Bardagí em va explicar unes quantes anècdotes de la seva vida de corrector, entre les quals incloïa les seves petites «aportacions» a la prosa de Pla i potser d’algun altre autor. Recordo perfectament aquest «ni un / una per medecina», «posar (o deixar) algú per les potes dels cavalls» i potser encara alguna altra solució. Eren part del seu llenguatge i, si no ampliaven o corregien algun punt diguem-ne «flac», no desdeien de l’original i el seu llenguatge.

Contra el que això pot fer pensar, el respecte d’en Bardagí pels autors que corregia era total i crec poder assegurar que aquestes «contribucions» no van ser més que ocasionals, molt delimitades, i de la seva honestedat en són testimoni les converses sobre la seva pràctica de la correcció, i sobre això encara en poden donar testimoni altres persones. D’altra banda, la idea que sense Bardagí Pla hauria estat un altre, divulgada si no m’equivoco per Maria Aurèlia Capmany, manca de tot fonament.

D’una manera molt resumida, en el llibre La diabòlica mania d’escriure, publicat en ocasió de l’exposició homònima pel centenari de Pla, el 1997, el mateix Bardagí fa algunes confessions sobre la seva col·laboració en les obres completes (a la Selecta i a Destino) de Josep Pla.

Per complementar aquestes notícies sobre Bartomeu Bardagí, podeu llegir l’entrevista que li va fer Manuel Cuyàs a Presència (5-11 gener 1997) o les al·lusions a la seva capacitat lingüística, que li reconegué i dedicà Màrius Serra a la seva pàgina d’enigmística (2/5/1992) i, encara, la nota necrològica publicada a El Punt.

Ramon Torrents

Torneu a ni per medecina