Com a verb també s’usa neular, quan una criatura o animalet fa un sobreesforç o se la toca massa. Segons la creença popular, si a un infant se’l toca massa, es neula i no creix: «No toquis tant el nadó, que el neularàs!». Quan era petita m’agradava fer les feines dures del bosc i el camp, i els meus pares em deien: «Et neularàs!», volien dir que no creixeria si m’hi esforçava massa.
—Cristina Balaguer (Bages)

Per als igualadins una persona ‘neulada’ és una persona que només que el toquis ja li has fet mal, que tot li afecta quan en realitat no té cap importància, podríem dir…
—Èlia Susanna (Bages/Anoia)

Neulir-se també vol dir decandir-se: «Una llengua no se salva a mitges, només amb la fe, sinó com a instrument de tota una cultura. Si no ho és, a la llarga es neulirà en una poesia tan esplèndida com es vulgui. Acabarà com un vestit regional, com una dansa, per a les festes folklòriques…» (Carles Riba).

Torneu a neula