Aquest passatge que s’inclou de Sebastià Gasch de París, 1940, em recorda un oncle meu, que m’explicava a Mataró que després de la guerra civil, hi havia tanta gana que, entre les mateixes famílies, en seure a taula i repartir els bocins de pa que tocavent per cap, amb un plat de brou com el que descriu en Gasch, es miraven de reüll i, instintivament, agafaven la cullera amb la dreta i posaven el braç esquerre rodejant el plat i el pa, com defensant aquella misèria de menja i fent comparació, interiorment, de quin bocí i quin plat eren més grans i plens. T’imagines, els pares, escatimant el pa i la llet als fills, per tal que en quedés per sopar?
—Pere Terés, de Barcelona

Torneu a fer uns ulls com unes taronges