ÀVOL, ‘vil, dolent’ (antic), mot comú al català i la llengua d’oc, d’origen discutible, no ben segur, però probablement ve del llatí habilis ‘apte destre, àgil, espavilat’, que sembla haver passat de primer a significar ‘home d’habilitats’, ‘dona llesta, lleugera, inconstant’, ‘persona picardiosa i de vida fàcil i sensual’ o sentits anàlegs, també ‘entremaliat’, ‘trampós, claudicador’ i en fi, ‘dolent’; les formes primitives foren àvel i ául, totes dues conservades en textos antics; i el derivat aulesa, més aviat que ‘malvestat’, conserva encara en alguns parlars catalans accepcions molt més àmplies i menys severes que les d’àvol.
Joan Coromines, entrada ÀVOL, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. I, pàg. 520
Torneu a avolesa
Comentaris recents
mascarar
La meva mare feia servir sovint l'expressió "semp...
sense ofici ni benefici
Crec que s’hauria de precisar, ja que l'expressi...
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...