La meva àvia, que era de Sant Martí de Tous, Anoia, quan es referia a algú que considerava molt mala persona, deia: «Malaguanyats nínxols que vaguen!…», referint-se a que tots hi guanyarien si ja fos mort i enterrat.
—Josep M. Ribaudí (Igualada)

I al Diccionari català-valencià-balear trobem això:

«Malaguanyat pa que menges!»: es diu a un home molt malfeiner o inútil. «Malaguanyat bastó que vaga!»: es diu per indicar que caldria bastonejar algú. També es diu «Malaguanyat vit de bou!». Té un ús especial formant una afirmació equivalent a «no cal dir-ho! no en mancava d’altra!» (Tortosa). «Vindràs avui?—Malaguanyat!» (=és clar que sí).

Torneu a malaguanyat -ada