Magí Camps

Una altra paraula del castellà que també esbiaixa els usos del català és tipus. Quan parlem dels tipus de les arts gràfiques, dels tipus d’interès, d’un tipus de delicte o dels tipus dels grups taxonòmics de la zoologia o la biologia, el mot català coincideix amb el castellà tipo. Oli en un llum.

Però hi ha altres significats més corrents i d’ús general en què tipus, tot i que el DIEC en recull el sentit, em sembla massa encarcarat. Potser el que menys m’agrada és la formalitat del mot, amb aquest final en -us, propi de mots més cultes que patrimonials, que li pren tota espontaneïtat. Aquests significats són tres.

El primer és el que es pot substituir per mena o classe. El segon és el referit a persona, individu, fins i tot paio en registres informals. I el tercer fa referència a la figura, estar prim, fer goig, fer patxoca, un figurí. Vegem-ne uns exemples:

• És un tipus de planta que no es troba > És una classe de planta que no es troba
• Hi trobareu tot tipus de productes > Hi trobareu tota mena de productes
• És un tipus com qualsevol altre > És una persona com qualsevol altra
• Hi havia un tipus estrany al portal > Hi havia un individu estrany al portal
• Els tipus com ell no són de fiar > Els paios com ell no són de fiar
• Quin tipus que tens > Quina figura que fas / estàs prima / fas goig / estàs fet un figurí

   
En les solucions proposades, no em direu que, sense que hagi calgut aprendre cap paraula nova, no hem fet un ús més ric i precís del nostre vocabulari sense haver de fer servir cap mena de tipus.

Magí Camps, Parla’m amb estil (Vic: Eumo, 2020), pàg. 82-83