De la sexta a la nona

Magí Camps

 

Aquest estiu sembla que s’hagin posat d’acord per deixar-nos sense migdiada. Hi ha hagut com a mínim dos mitjans de comunicació —una tele i una ràdio— que han ofert unes programa­cions de sobretaula tan sensacionals, que no ens les podíem perdre i ha­víem de renunciar tant sí com no a la dormideta havent dinat. Si més no, així ho pregonaven als quatre vents. La tele, amb pel·lícules que atrapen, i la ràdio, amb seleccions musicals imperdibles, ens volien prendre un dels més grans plaers del món. Dubto que els amants de la migdiada s’hi hagin vist subjugats; més aviat deuen haver considerat que no hi havia color.

Fer la migdiada és un hàbit que hauria d’estar protegit per llei, perquè els estudis mèdics n’han demostrat amb escreix els beneficis. En canvi, continua estant mal vist per una part de la societat, que la considera pròpia de ganduls. Com que és un costum antic i reparador, la migdiada té un nombre considerable de maneres diferents per referir-s’hi. Entre els sinònims tenim fer una beca, una becaina o una becaruda; també en diem fer una cabotada, una caparrada, una capcinada o una clapada; trencar el son i fer (o prendre) l’hora, una horeta o les dos hores; fer migdia o el ple de migdia, el migjorn, una junyida i també la sesta.

La sesta és una reminiscència del món romà, que dividia en unes hores aproximades el temps que era de dia. Així, les hores romanes s’allargaven o s’escurçaven segons l’època de l’any. Al migdia li corresponia l’hora sexta, un dels moments de més calor, que afavoria fer la migdiada després de dinar, en l’època que la humanitat vivia seguint les hores de claror. En castellà, siesta ha triomfat, fins al punt que l’anglès n’ha manllevat la paraula. Entre fiesta siesta ja tenen una rima fàcil i la simplificació de tot un món.

Avui, però, amb el canvi d’horari franquista que arrosseguem des de la postguerra per anar sincronitzats amb l’Alemanya nazi, i amb el canvi d’hàbits, en què cada vegada les activitats de tota mena van més endarrerides, la migdiada també va més tard. Si ens estiréssim a les 12, a l’hora sexta, avui la faríem abans de dinar, la popular migdiada del canonge. Però com que ara l’hora real de fer-la s’acosta més a les tres de la tarda, podríem revifar les nones. L’expressió «anar a fer nones» se circumscriu a un llenguatge infantil que, en canvi, és tan culte com la sesta, perquè fa referència a l’hora nona, l’hora novena, que es correspon amb les tres de la tarda.

Ara mateix, doncs, si voleu parlar amb precisió romana, en lloc de sesta, feu nones.

Publicat originàriament a La Vanguardia, 5 de setembre del 2016

 

 

                            La becaina                          

 

Quim Monzó

 

Amb l’arribada de l’any nou, dissabte va entrar en vigor el codi de conducta pactat per les quatre operadores de telefonia més importants d’Espanya: Vodafone, MásMóvil, Orange i Telefónica. Ja no et poden trucar abans de les nou del matí ni després de les nou del vespre. No et poden trucar durant el cap de setmana, ni tampoc més de tres vegades en un mes. Sempre ho hauran de fer des d’un número identificable i anunciar el nom de l’empresa. Com a cirereta, des d’ara estan obligades a no trucar-te durant la migdiada, una novetat que farà les delícies de molta gent que s’ajeia a fer una capcinada i sovint veia interromput el descans perquè, des d’un call center, algú havia decidit fer-te una oferta suposadament irrebutjable en aquell precís moment.

I aquí ve el problema. ¿Quin període de temps és el que les operadores consideren que hem de dedicar a la migdiada? Doncs de tres a quatre de la tarda. D’entrada, per a molta gent una hora de migdiada és una misèria perquè hi dediquen fins i tot dues. Camilo José Cela era partidari d’aquesta versió llarga que, segons ell, s’havia de fer “amb pijama, parenostre i orinal”. Però, a més, hi ha la situació horària. Per posar l’exemple que tinc més a l’abast, de tres a quatre de la tarda un servidor ja fa estona que ha fet la migdiada. Com que dino a una hora pruden­cial —a la una com a molt tard—, a les dues ja soc al sofà, tapat amb una manteta d’Ikea. Per tant, si una operadora truca entre les tres i les quatre no estarà contravenint el seu nou codi de conducta, però a mi m’haurà esguerrat la becaina. El mateix passa amb la migdiada del canonge, la que de vegades fas abans de dinar. ¿Ara estem obligats a fer-la a l’hora que dicten les operadores? Esclar que si, com faig jo, quan despenges parles en català, després de comminar-te a no fer-ho són elles les que immediatament pengen. No cal ni que ho facis tu. El problema és que ja t’han despertat.

Publicat originàriament a La Vanguardia, 6 de gener del 2022

Mot relacionat