En relació amb el mot d’avui, aixecar la camisa, em sembla que té l’origen en la marca que es feia a l’edat mitjana amb ferro calent a l’esquena de les persones que havien comès algun delicte. Sovint, per comprovar si algú estava «fitxat», se li aixecava la camisa per comprovar si tenia la marca. D’aquí, vés a saber per quins camins, hauria anat derivant fins a adoptar el sentit que té avui d’enganyar algú.
   Aquesta explicació la podeu trobar al llibre d’en Joan de Déu Domènech, L’espectacle de la pena de mort (La Campana, 2007).

Toni Juanet Julià (Barcelona)

φ

Quan parlem d’aixecar la camisa a algú, tinc molt la sensació que no es parla de la camisa convencional d’home, sinó més aviat de l’antiga camisa de dormir, homes i dones, donant a entendre que la víctima queda amb el cul a la vista, és a dir, exposada al ridícul.

Esteve Grau (Barcelona)