A Perpinyà, la gent fa servir una altra variant d’esteranyinar que és estreginar. De la mateixa manera, els perpinyanencs diuen estregina i estreginador (o estragina i estraginador) per teranyina i esteranyinador, respectivament.
Hi ha uns versos de Carles Grandó (Tuïr, Rosselló 1889-Perpinyà 1975) que fan:
Si vol mitges d’estregina,
doneu-li el més ric parell
car cap seda, per més fina,
no és tan dolça com sa pell.
Joan Bosch (Elna, Rosselló / Tolosa de Llenguadoc)
Comentaris recents
quina en fora que
Una condecoració per la frase del dia. Efectivame...
cosí prim, cosina prima
Segons l'Alcover, els cosins prims o segons són e...
a quin sant?
Diria que "a sant de què" és un calc del castell...
a quin sant?
Personalment acostumo a dir "A sant de què..." ...
quin mal és?
Per aquí és més habitual dir "Quin mal hi ha": ...