Josep Maria Casals, de Vic, ens envia uns versos de Josep M. de Sagarra, dedicats a la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, que fan («ho escric de memòria», adverteix):
Vós que sou tan emporprada
’llibereu nostra ciutat
d’envegetes resclosides
que són l’esca del pecat.
I el Llibreter ens recorda que el títol d’una obra de Josep Palau i Fabre, representada a l’Espai Joan Brossa, era justament «La confessió o l’esca del pecat».
Comentaris recents
anar-hi anant
Aquesta expressió em fa pensar en el Jordi Vendre...
anar-hi anant
A Palafrugell en tenim una d'única en el sentit d...
ral
Això de "ralet, ralet, dóna'm un souet" és tamb...
tan bon punt
També: bon punt, i en el rossellonès Arreu que o...
frapar
*frapar fig. : colpir, estranyar, espaterrar, xoca...