Leo Giménez

En una tertulieta de café matiner a Castelló (el de la Ribera, d’incomprensible nom oficial castellà, Villanueva de Castellón), Vicent Reig Albero, professor jubilat (per tant, emèrit, com l’exrei, l’amic de Corinna, com jo mateix i com molts de vostés; em referisc a la condició de jubilats emèrits, no a l’amistat reial, òbviament), em pregunta com diria poc trellat i desficiós en castellà. Per descomptat que, perfectament coneixedor de l’idioma veí i del nostre, sabia la resposta i la relativa dificultat de la contestació exacta i precisa. Tots els tertulians intervingueren sobre com podem expressar millor els significats de desficiós i trellat en la llengua veïna; i tots, més o manco, sabien els corresponents vocables o expressions en castellà d’eixes dos paraules. Els preguntats de Vicent no eren ociosos, tenien substància, perquè, potser, el que volia era ressaltar la singularitat, la genuïnitat i el caràcter privatiu en la nostra llengua de tan nostrats vocables. I, efectivament, a vore com posem el trellat en castellà! Necessàriament hem de recórrer a paraules o expressions que puguen tindre idèntic o semblant significat, que al seu torn tenen correspondència literal en la nostra llengua. Trellat és ‘ponderació mental, sensatesa’, «El trellat és fonamental per a prendre decisions», «El teu germà no té trellat: només diu que barbaritats!». És també ‘sentit, fonament lògic’, «Això que dius no té trellat». Igualment pot ser ‘profit’, «Eixe no fa res de trellat». És una paraula sinònima, total o parcial, també, de juí/judici, seny, enteniment, mesura, racionalitat, clarícia, fermesa, enteresa de caràcter, formalitat, que tenen correspondència en castellà, i són les que s’utilitzen per a traduir a la llengua veïna la paraula trellat. Per tant, el «poc trellat» de la pregunta de Vicent podria ser poco sentido, poco conocimiento, poco provecho, poca sensatez i altres. Però hi ha una accepció negativa de trellat, que és justament el contrari dels altres sentits positius d’eixa paraula. Es tracta del significat equivalent a ‘bovada, tonteria, disbarat, destarifo’ i altres desqualificacions més prompte suaus. En moltes zones de parla valenciana, com la Ribera, podem sentir una frase com «Eixe només diu que trellats»; també s’usa trellat en el sentit de ‘desastre, que no servix per a res’, «Quin trellat d’home», frase que la podem sentir en algun poble de la Costera, com m’apunta l’amic Òscar Rueda. En el significat de ‘bovada, disbarat’ i les altres semblants també tenim el sinònim destrellat, ‘Feta o dita pròpia de qui no té trellat’, molt usual de la Marina, m’indica l’amic Lluís Fornés, o si ho preferixen, Lluís el Sifoner. Forma i significat que hi inclouen el DNV i el de la RACV, i també el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. I de destrellat tenim destrellatat -ada, referit a ‘algú que no té trellat’, al seu torn, sinònim de ‘destarifat’, «Joan és un destrellatat», com m’assenyala per a esta columneta semicoral el suecà Sergi Núñez de Arenas, articuliste esporàdic en Levante-EMV. I com que els trellats han donat per a molt, deixem el desfici i els desficiosos per a una pròxima entrega.

Publicat originàriament a Levante-EMV el 20 d’agost del 2018