Font: Diccionari català-valencià-balear, d’A.M. Alcover i F.B. Moll

Hi ha algunes supersticions referents al vent de tramuntana. A l’Empordà creuen que si fa tramuntana mentre canten la Passió, el vent dura quaranta dies. També diuen que si la tramuntana bufa abans de la Mare de Déu de Març, hi ha quaranta dies més d’hivern. A l’Empordà la tramuntana té una força i una importància agrícola i sanitària molt gran, car d’aquest vent depenen les collites i bona part de la salut de persones i bestiar. És significatiu, per això, el costum que fins a la segona meitat del segle XIX hi havia, de fer la processó de la Tramuntana, que anava en peregrinació al santuari de la Mare de Déu de Requesens (terme municipal de Cantallops) el primer diumenge de juny: començava la processó a Figueres, anant davant de tots la confraria de la Sang amb el sant Crist i la comunitat parroquial, i a tots els pobles per on passava, en un trajecte de devers 20 quilòmetres, s’hi unien les autoritats religioses i civils; arribada la processó al santuari, encenien una foguera dalt una muntanya, i els pobles de la muntanya i del pla que destriaven el foc també encenien foguerons, i tots els campanars repicaven; l’endemà se celebraven els oficis divins, en els quals es demanava a Déu i a la Verge la conservació dels fruits de la terra; el santuari, que vivia de la generositat dels fidels, donava aliment aquest dia a tots els pelegrins, que el dimarts davallaven tots amb una branca de brègol (mena de llorer boscà); a cada poble anaven quedant els romeus que hi residien, i en arribar la processó a Figueres es cantava una Salve dins l’església parroquial. No sols prenia part en aquesta processó gent de tot l’Empordà, sinó fins i tot gent del Vallespir i del Rosselló. Començaren a celebrar-se les processons de la Tramuntana l’any 1612 en ocasió d’una pesta de la qual s’alliberaren per intercessió de la Mare de Déu, segons creença popular; se va celebrar anualment fins a l’any 1868. En una de les estrofes dels Goigs de la Mare de Déu de Requesens hi ha aquests dos versos: «Doneu-nos la tramuntana | quan l’haguem de menester».

Refranys—a) «La tramuntana no té abric i home pobre no té amic»: significa que el vent de tramuntana és molt fred i impetuós.—b) «Tramuntana, bergantana»: vol dir que la tramuntana és dolenta per a la salut.—c) «Tramuntana, aigua sana»; «Si plou de tramuntana, plou de bona gana»; «La tramuntana sempre porta la cua molla»: signifiquen que després del vent de tramuntana sol venir pluja.—d) «Sa tramuntana, el camp enravana»: es diu perquè a Menorca el vent de tramuntana és molt fort i fred, perjudicial per als sembrats (Maó).—e) «Vent de tramuntana, si no mor en es tres dies, dura una setmana» (Men.).—f) «Tramuntana al matí, pluja a la tarda».—g) «Tramuntana al matí, a la tarda garbí».—h) «Tramuntana de primavera, pluja al darrera».—i) «Tramuntana per Sant Miquel, tot l’any miraràs el cel».—j) «Tramuntana, la mar plana»: es diu a certes regions on el vent de tramuntana no sol fer alçurar la mar.—l) «Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrera» (Olost).—m) «Quan la tramuntana s’emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te’n a casa, pica espart i fes cordell» (Alzira).

http://dcvb.iecat.net/
entrada tramuntana