Núria Mirabet, de Barcelona, ens fa arribar aquest interessant missatge sobre l’origen del mot robot:

Al mot d’ahir escrivíeu: «Del txec robot, ‘treballador artificial, home màquina’, tret del txec robota, ‘treball forçat’, pel novel·lista i dramaturg txec Karel Capek (1890-1938) i usat en la seva obra de teatre R.U.R. (Rossum’s Universal Robots) (1920)».

Més o menys el mateix he trobat a diversos diccionaris etimològics i generals de català, italià, francès i alemany.

Sóc traductora literària. Una de les meves llengües de partida és el txec. He assistit a classes i a conferències de literatura txeca a diferents universitats de l’antiga Txecoslovàquia i de l’actual República Txeca, i mai cap professor no m’ha dit que la paraula robot estigués relacionada amb cap altra paraula txeca; el que sí que deien és que Josef Capek va suggerir aquesta paraula al seu germà Karel.

He consultat la paraula robot a Josef Holub, Stanislav Lyer: Strucný etymologický slovník jazyka ceského (Praga: Státní pedagogické nakladatelství Praha, 1978). Us tradueixo l’entrada:

robot treballador artificial. Creat per Karel Capek per anomenar els treballadors mecànics en la seva obra de teatre R.U.R. (Rossum’s-Universal-Robots). Vegeu rob.

I a rob trobem això:

rob paleoeslau *[no tinc els caràcters per a les dues transcripcions que vénen a continuació] esclau, dòcil (rus i eslovac rab, serbocroat rob). De l’indoeuropeu *orbhos, compareu amb l’alemany arm, ‘miserable, pobre’ (*or(bh)- mo-) i Arbeit, ‘feina’, originàriament ‘ofegament, misèria’.

L’any 1994 vaig traduir R.U.R. Rossum’s Universal Robots per a la col·lecció «Óssa Major» de l’editorial Proa. Malauradament la col·lecció no va tenir èxit i finalment el llibre no es va publicar. El pròleg, doncs —on pretenia desfer aquesta disbauxa etimològica— va romandre inèdit. Aprofito l’ocasió per fer-ho ara.

Per acabar, voldria dir-vos que a l’obra de Capek el verb robotar només apareix una vegada, a l’acte segon.