Seguint el que va escriure Pompeu Fabra al seu diccionari, el DIEC2 defineix pixum així:

m. pop. Mullena de pixats.

El GDLC i el GD62 fan el mateix. L’Alcover-Moll (DCVB) hi introdueix una petita variant:

Mullader de pixat.

El DNV diu:

Mullena, al seu torn, vol dir ‘aigua adherida a la superfície d’alguna cosa, que xopa els vestits, etc.’

Hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar en aquestes definicions. Nosaltres hem optat simplement per posar-hi ‘orins’, que vol dir ‘orina expel·lida’ (a la no expel·lida no se’ns acudirà pas dir-ne pixum, com en la frase *«Té retenció de pixum»).

Però potser per alguna banda hauria d’aparèixer la idea de pudor en la definició. Pixum remet a pudor, com en quasi tots els exemples que n’hem trobat.

Via Twitter, recollim aquestes aportacions:

Més que una “mullena”, és la pudor que ha deixat l’orina en algun lloc (per mi, és clar). [Josep Pelfort]

Jo el faig servir sobretot per definir la pudor que fan els pixats i també com alguna cosa bruta de pis, com ara “Qui ha deixat el vàter ple de pixum”? [Esther Celma]

Per mi, “pixum” seria “orina”, però dit col·loquialment i despectiva: “El vàter del bar feia molta pudor de pixum”. Com “merda” en relació a “femta”. [Mercè Vallejo]

Per a mi és sinònim d’orina, en col·loquial-vulgar. També de “pix” (la canalla “fa pix”). Potser sí que n’implica una certa quantitat, però no cal que sigui una mullena, un teixit xop. En figurat –jo no ho dic gaire– gent benestant que, a més, són estirats. [Albert Pereira]

El Baró de Maldà en dia pixum (o rablum) d’alguna gent d’estatus social ínfim. [Margarida Aritzeta]

Mot integrant de l’expressió “fer pudor de pixum”… Si tenim en compte que aquesta pudor es produeix per la descomposició de l’orina podríem referir-nos a “pixum” com a “orina descomposta i excretada fa un cert temps”… [Joaquim Torrent]

Subscric. L’orina fresca no fa pudor de pixum perquè conté urea però no amoníac, que és tòxic. Cal un procés químic que transformi la urea en amoníac. I això dura dos o tres dies. La repel·lent i agressiva olor d’amoníac és el que caracteritza el pixum. [Estanislau Fons]

Ja que hi som, trobo a faltar al DIEC (i a tots els altres diccionaris que he consultat) «pipi», sense accent. No sé si podria veure’s igual que «papà i mamà» i «papa i mama». També «pix», que sí que recull l’Alcover: tenir pix, fer pix. [Ramon Bru]

Ho deixem aquí perquè els lexicògrafs de guàrdia de l’IEC en prenguin nota.

DIEC2 Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, 2a edició
GDLC Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana (diccionari.cat)
GD62 Gran diccionari 62 de la llengua catalana (Edicions 62)
DCVB Diccionari català valencià balear d’A.M. Alcover i F. de B. Moll
DNV Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua