Josep Pla

Una mica més enllà, el poeta [Carles Fages de Climent] fa un gran elogi de la tramuntana. Escriu:

Només els homes del comtat d’Empúries
sabem quin és el goig del nostre vent:
la testa nua ens torna el pit valent,
connubi foll de Gràcies i de Fúries.

No té dubte. Més Fúries que Gràcies. En tot cas, la quarteta, que és ben girada, és una declamació d’escàs fonament. És tan absurda com l’Empordà, palau del vent [unes línies més amunt, Pla havia escrit: «El poeta Joan Maragall escriví que l’Empordà era el palau del vent. Ho digué, probablement, com un elogi. Sinistra collonada!»]. Jo també he nascut en aquest país i conec la tramuntana. La tramuntana no ha proposat mai posicions heroiques, com diu el vers: la testa nua ens torna el pit valent. Aquestes ventades deprimeixen, abalteixen, arronsen el cos humà, produeixen protestes perfectament intel·ligibles. La tramuntana és un mal negoci, perquè és destructiva: és una enorme força còsmica superior a qualsevol forma humana, una forma gratuïta i negativa. Després de quatre o cinc dies de bufar frenèticament, les persones que vivim en aquest país ens tornem mig folles, no sabem a quina paret toquem. El vent ens atueix. És fredíssim i bèstia. Tothom té fred. Les persones que s’han mort de fred en aquest país formen una massa enorme, indescriptible. S’hi ha mort tothom, pobres i rics. La quarteta de Carles Fages és ja de l’època de les estufes i dels cafès petits i reduïts, com el Nouvel, de la Rambla de Figueres, que ell freqüentà copiosament i que s’escalfà, sobretot, amb la calor humana i per mantenir unes estufes misèrrimes amb quatre brins de llenya. A l’Empordà, els partits polítics —sobretot els d’esquerra, que tots foren antisubversius— crearen grans establiments, enormes espais per a prendre cafè i jugar a cartes, amb la intenció principal que la gent, amb la calor humana, s’escalfés. Més tard, els cinemes els substituïren amb la mateixa finalitat i amb gran èxit. Els cinemes crearen diumenges factibles. Aquests últims anys, les cases han millorat, generalment parlant. Ara, jo continuo creient el mateix: contra els elogis heroics de la quarteta crec que els empordanesos alcen el cap —que ell en diu la testa— i eixamplen el pit només quan fa bon temps.

Josep Pla, Escrits empordanesos (1980)