Avui, en general a tota la costa, no s’hauria de poder construir habitació de cap mena sense l’aprovació prèvia d’un organisme encarregat, amb poders dictatorials, de vetllar pel respecte al paisatge i a les belleses naturals. […] La nostra època és una de les de més mal gust de la Història i els arquitectes ofereixen garanties escasses. No obstant això, no veig altre camí que aquest per evitar si més no els casos patològics d’anarquia i de mal gust, que en certs llocs han arribat ja al delírium trèmens.

• Josep Pla, La Costa Brava

El catedràtic de l’assignatura era el doctor Vila i Nadal, conegut a dins i a fora de la Universitat per l’Avi. El local on es produïen les elucubracions d’aquest professor era situat al primer pis del pati de Dret. Per a arribar-hi s’havia de pujar una escala molt estreta. Com que el mer fet de l’arribada de l’hora en què començava la classe del professor Vila i Nadal produïa en els estudiants un estat literal de delírium trèmens, l’escala era pujada per aquella massa energumènica a base d’empentes seques, trompades franques i crits infrahumans. Semblava un assalt a una plaça forta —tot en caricatura, és clar, però molt desagradable.

• Josep Pla, 22 de març de 1919, El quadern gris