Els diumenges a la tarda, [Albert] Llanas ens explicava coses de la seva vida. Quan volia donar una impressió global del que fou la Barcelona de la seva joventut deia que en una ocasió entrà en una fonda de sisos per sopar. Una fonda de sisos era anomenada així perquè per sis quartos servien un dinar. Li presentaren una sopa, on nedaven uns volàtils.
—Aquestes mosques, home de Déu! —digué Llanas al cambrer.
—Ja ho entenc! —li contestà amb un punt d’impertinència el cambrer—. Vostè és dels qui creu que per sis quartos s’hi poden posar papallones…
- Josep Pla, Un senyor de Barcelona, dins Tres senyors (Barcelona: Destino, 1971), pàg. 112

Comentaris recents
miranius, miraneies
-Què dius? -Miranius -Què deies? -Miraneies ...
miranius, miraneies
—Com te dius? —Miranius. —Com te trobes?...
miranius, miraneies
A casa l'àvia i la mare ho deien així: -Què di...
miranius, miraneies
A casa dèiem: – Què dius? – Peremanius ...
miranius, miraneies
Un retruc és un joc lingüístic humorístic i de...