Josep Maria Llompart
Foll més que foll, aguaita en el mirall
faç de capat o peix en el rostoll;
palla mental et fas i resta el boll
orfe de gra en el teu escarafall.
Hala, valent! Si pots, entra en el ball,
tu, llenguallarg de vent i de soroll;
però jo et dic que flectaràs genoll
i de gairell fotràs cap per avall.
Homic tot nyic que assages vius renills
de poltre en zel, espantador d’ocells,
de papallons percaçador i d’antulls,
no empaitis pus cremors de foguerills,
que saps que als dits no et resten més clavells.
Passa de tot, vellard, i tanca els ulls.
Josep Maria Llompart, «I el sonet de per riure», dins La Capella dels Dolors i altres poemes (València: Tres i Quatre, 1981)
Comentaris recents
estragat -ada
Per què no surt al DIEC, si més no a la versió ...
peonar
El pare, en Louis Juanchich, que caçava perdius r...
esmoixinat -ada
Quina llàstima que aquestes paraules tan boniques...
non-non
La teva mare, d'on era? Era de l'Urgell, potser?...
mascarar
La meva mare feia servir sovint l'expressió "semp...