Francesc-Xavier Llorca Ibi

Jordi Valor i Serra, el mestre que estimava les paraules: Aportació lingüística, literària i llegendària, edició a cura de Joan Maria Perujo Melgar, Universitat d’Alacant, Departament de Filologia Catalana, Alacant, 2008.

És aquest llibre un aplec de les diverses ponències presentades en el curs «L’aportació lingüística literària i llegendària de Jordi Valor i Serra (1908-1984): el mestre que estimava les paraules», celebrat a la Universitat d’Alacant, entre els mesos de març i d’abril de 2006. Les jornades, a més del contingut pròpiament lingüístic i cultural que comporten, també foren una eina per retre homenatge a un escriptor  molt interessant però quasi desconegut, l’obra del qual encara manté elements aprofitables. Un llegat novel·lístic que pot donar encara molt de rendiment intel·lectual i literari com assenyala Joan M. Perujo en el pròleg del volum.

Jordi Valor i Serra nasqué a Alcoi el 12 d’octubre de 1908. Alcoià de soca-rel va fer estudis de Magisteri en l’Escola Normal d’Alacant. Començà a escriure amb setze anys en publicacions alcoianes, i en el període 1926-1931 col·laborà en l’Almanaque Hispanoamericano, fet que el portà a relacionar-se amb escriptors i poetes americans. La  lectura, en una edat primerenca, de les Poesies valencianes de Teodor Llorente l’endinsà al conreu literari en català, i fou l’empenta que el menà a escriure en la nostra llengua  a diversos periòdics alcoians i de València. L’any 1929 és una altra fita remarcable ja que la visita a l’Exposició Universal de Barcelona li féu conéixer la literatura catalana de la Renaixença, bagatge que afegí a les lectures llavors restringides al castellà i al francés. L’any 1930 ingressà al cos de mestres nacionals i ocupà la plaça de Calbera, a la comarca de l’Alta Ribagorça (Pirineu aragonés). Després de la Guerra Civil fou destinat a Benissa com a mestre nacional depurat on s’estigué díhuit anys fins que el 1958 fou destinat a Alcoi. El 30 de setembre de 1984 hi morí. Aquest periple vital explica, en part, el perquè de l’afecció d’un home culte per una llengua bandejada socialment que sobrevivia en circumstàncies ben difícils.

Pel que fa al llibre que ressenyem, el recull de ponències constitueix un passeig minuciós i ordenat per l’obra de Valor. Encertadament i pedagògica s’han dividit els treballs en apartats que agrupen la diversitat d’aspectes humans, literaris, culturals i lingüístics, aixoplugats sota els subtítols corresponents: “L’aportació humana, “L’aportació literària”, “L’aportació llegendària” i “L’aportació lingüística”. Aquesta diversitat temàtica no implica un volum desestructurat com podríem pensar; ans al contrari, la bona organització del llibre i la perícia dels autors facilita la consulta a lectors amb interessos diversos dins una coherència textual necessària. No hi trobareu escrits de franctiradors universitaris a la recerca d’un mèrit més per al currículum, sinó parts d’un tot que conformen un teixit ben ordit: S’inicia la lectura presentant l’home, el mestre i el literat; continua amb l’anàlisi literària de les obres de Valor i Serra; després es mostren els referents literaris i mítics que féu servir; i,  finalment, s’ofereixen les aportacions lingüístiques de “l’home que estimava les paraules”. Un descobriment ordenat, coherent i complet de la persona que desitjava “volar alt com les àligues d’Alcoi”.

Si entrem en la visió de cada aportació, veiem que la primera part comença amb Nota biogràfica de Jordi Valor i Serra presentada per l’eminent estudiós del lèxic valencià Eugeni S. Reig, que és alhora gendre de l’escriptor. Un treball on sura l’admiració i estima per l’home i l’actitud vital que el conduïren a la creació d’uns textos singulars. Després Bernat Capó, deixeble del mestre alcoià i gran narrador benissenc, en Semblança del meu mestre mostra la tasca pedagògica que desenvolupà “Don Jorge”, la qual influí de manera força positiva en les orientacions dels seus alumnes. En tercer lloc Jordi Valor Abad, nét de l’autor, aporta el text Jordi Valor i Serra: recordar el que hem viscut, escriure el que hem sentit on –a partir de reflexions sobre el record, l’escriptura i la transmissió literària– analitza diversos aspectes que apareixen als escrits valorians: Alcoi, salut, amor, concòrdia… amb una ponderació assenyada del resultat literari ateses les circumstàncies en què es crearen.

Seguidament arriba l’apartat dedicat a l’aportació literària. L’enceta Vicent Simbor en Una veu singular en la literatura de postguerra on fa una contextualització de l’obra dins el període de postguerra i el paper positiu que tingué en la consolidació de la novel·lística valenciana. Va seguit d’un article de Jordi Botella titulat Jordi Valor i Serra: un autor fundacional? on s’estableix un paral·lelisme amb Joan Valls, altre escriptor alcoià il·lustre. Tant Valls com Valor hi són qualificats com els inventors d’un univers literari que engegà la literatura valenciana actual. Després Maria Àngels Francés ens mostra el món femení recreat per l’autor. La ponència Els personatges femenins en l’obra narrativa de Jordi Valor ens endinsa, amb clara i concisa mestria, al model de dona que el feixisme espanyol instaurà. Amb aquesta base, Francés explica que Valor recreà uns prototips que són els personatges femenins de les seues novel·les: «el de la mare, angelical i ideal; el de la donzella desvalguda, que necessita ser salvada, i el de la femme fatale, que personifica la temptació i el pecat». Però tot i això també hi ha un cas singular: «el de la dona intel·lectual que pren la iniciativa en la relació amorosa». El següent article té títol temàtic, com l’anterior: La narrativa en castellano de Jordi Valor realitzat per Adrián Miró on s’analitzen les quatre novel·les escrites en castellà que seguien els models de finals del segle XIX i principis del XX. I cloent l’apartat, Joan  M. Perujo presenta Ducat de Bèrnia: La traducció anostrada on el traductor ens mostra els passos per adaptar el castellà de l’obra original a un tipus de llengua creïble en el context del personatge, una autèntica lliçó de traductologia adaptada al cas valorià.

D’ací passem a l’apart de “L’aportació llegendària” constituït per una sola ponència L’univers llegendari i mític en l’obra de Jordi Valor” signada per Joan Borja. Una exposició amena, ben estudiada i agradablement explicada, on apareixen tots aquells elements del repertori mític popular de les comarques on es desenvolupen les diverses accions: des de la Coltellada de Rotlà, que corona el Puig Campana, fins als moriscos del Fort de Bèrnia sense deixar pel camí ni sants ni marededéus que faran la delícia dels amants d’aquestes recreacions populars.

El quart i darrer apartat toca l’aportació lingüística de Jordi Valor, tres ponències presentades per tres pesos pesants del lèxic valencià. En primer lloc Emili Casanova en El model lingüístic de Jordi Valor analitza fil per randa el lèxic, les locucions i la morfosintaxi emprats, que tot i les circumstàncies culturals i polítiques, constitueixen un dels punts forts de la seua manera narrativa. Després Eugeni S. Reig en L’aportació lèxica de Jordi Valor fa un escorcoll dels termes més interessants que apareixen als escrits de “l’àliga alcoiana”. Un seguit de paraules i expressions que ens ajudarà a alliberar-nos de la presó on, massa vegades, ens engrillona el vocabulari estàndard. Clou el llibre la ponència d’Abelard Saragossà Observacions sobre la sintaxi de Jordi Valor on hi ha un valuós repàs dels aspectes sintàctics de la llengua de J. Valor que suposen una aportació important als estudis d’aquesta mena.

Comptat i debatut, un recull de ponències on s’estudia de manera meticulosa –i fins i tot amena– les interessants aportacions de Jordi Valor i Serra a la narrativa valenciana. Home i obra que com diu el curador de l’edició “és un autor que mereix ser recuperat per a la nostra memòria col·lectiva i per a la història de la nostra literatura”. Un homenatge degut a un home que navegà contracorrent en uns temps ben difícils i féu unes aportacions literàries, lingüístiques i culturals ressenyables com es fa palés en cadascun dels estudis que trobareu en aquest llibre recomanable.

Publicat originàriament al núm. 21 de la revista La Rella (Elx)